De volar sense fum
Dos mesos i mig ensems i cada cop em sorprèn més el pur fet de sorprendre'm. Costa de creure que després de un jorn mágic, en segueixi un altre, mil i una vegades més. Fins i tot quan ja n'estàs fart de tot apareix la justa sorpresa que transforma el teu cansat i desconfiat cos.
I altre cop màgia, i màgia inèdita més enllà de la pura ment.
Ganes infinites de fumar perquè meu Odisseu m'ha portat records d'Scilla i Caribdis, you know, pero no gens de fum infernal. Quindi, estic en un estat tripós estrany. De veritat, em sento com si m'hagués pres un mos d'amanita muscaria... Cosa que acompanyo amb vi per dissimular o enganyar les ganes de fumar.
Hauria d'estar ajaguda ja al teu costat, amor, però la neu i la manca de tabac m'han deixat així, triposa i estranya .
Són les 4:10 i arriba Sherlock, i es com un senyal per trobar-te, calent, entre els meus llençols (que podrien ser teus si m'ho demanessis alhora que em prometessis estabilitat, que per una volta els meus desitjos fossin més grans que les teves ganes de Maria. )
Mai comparteixo aquest bloc amb ningú, però avui és la manera més autèntica de dir-te coses que d'altra manera no et diria.
T'estimo, et vull i et venero, pero segueixo esperant més veritat de part teva, més implicació, més consciència de tot plegat. Perquè voldria donar-te còpia de les claus de casa i dir-te que que això és casa teva.
És la teva insegurat que em fa por, i la teva mala cocola loca, amor... you know what I mean?
Ara mateix no sé si dorms o
només ho intentes.
T'envio un senyal. Si l'atens, és clar que no dorms i m'esperes.
I no hi ha res més maco que això, amoreeeeeeeee. 💞
PD: La manera com refermes el teu amor cap a mi, és més perillosa que un ratolí entre el meus gats. Perquè, al cap i al fi, pures teories romàntiques, al cap i la fi, no importa si camines mil quilòmetres per estar amb mi, si després només tenim amor, i hem d'enganyar la gana i la set. Saps què vull dis, amor meu?
Promet-me que jo controlaré tant la teva plata com els teus desitjos, promet-m'ho i jo et prometo que, un dia, jo mateixa et compraré el bitllet de l'Edèn al qual pertanys. Jo només sóc un dolç passatger en la teva mágica i bella vida.
M'encantaria ser el teu últim viatge, però saps que no és així, i només voldria ser un dels més meravellosos record en la teva vida, entens?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada